|
de passeig
per ... |
|
| Sortida nº 3 |
Any 2005 |
|
Pròleg : Els cellers modernistes tenen un lloc destacat en el patrimoni arquitectònic de la Conca de Barberà i de Catalunya. Les Catedrals del Vi, com foren batejats per Àngel Guimerà, son un reflex de l’esforç invertit per generacions de pagesos de la comarca, després de la desfeta ocasionada per la plaga de la fil·loxera a finals del segle passat per aixecar l’economia agrícola de la Conca. Els ideòlegs constructors d’aquestes veritables catedrals, foren en Pere Domenech i Cèsar Martinell. Seguir la ruta dels cellers modernistes permet visitar la Conca de Barberà. |
|
|
PROGRAMA - ITINERARI |
|
|
Agafem
les carreteres o autopistes més apropiades, arribem a la sortida del Pla
de St. Maria de l’autopista A2, on anirem cap Barberà de la Conca, on
esmorzarem i farem la primera visita. |
![]() Cooperativa Agrícola Barberà de la Conca |
|
|
La Coop. Agrícola de Sarral , situada
al bell mig de la Conca de Barberà, va néixer el 1907, l’edificació
modernista es obra de Pere Domenech i Roure. La Cooperativa de Sarral ha estat innovadora en aquest sentit, presentant uns vins elaborats amb trepat i fins i tot, una cava rosat que constitueix una autentica delícia. La varietat de raïm trepat és autòctona de la Conca de Barberà. De l’elaboració d’aquest raïm negre, mitjançant una lleugera maceració, s’obté un vi rosat natural, sense cupatges, amb un color, una aroma i un paladar que configuren la seva personalitat. |
| La Cooperativa Agrícola de Rocafort de Queralt, és considerada una joia modernista, és obra de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell. Fou la primera construcció agrària que realitza aquest reconegut arquitecte i data de l’any 1918. Hom creu que es tracta de la seva obra més emblemàtica i espectacular. L’edifici presenta uns impressionants arcs apuntats i consta de tres naus. La torreta del dipòsit de l’aigua, del 1948, construïda amb maó vist, és el colofó de l’obra ben feta que constitueix la catedral del vi rocafortina. |
|
La Cooperativa de viticultors
de Solivella compta amb una àmplia tradició vinícola. Transcorreguts
vuit anys des de l’aparició de la fil·loxera i enmig d’una crisi
agrària, els solivellencs constituïen La Societat, primera associació de
pagesos, que inicià la seva activitat l’any 1901.
Actualment les
instal·lacions per a la transformació de la verema es troben en un ampli
i modern edifici a la carretera de Montblanc – Artesa, construït la
dècada dels anys setanta i que actualment s’ha modernitzat per a una
millor elaboració i comercialització del vi. Sanstravé. Fou l’any 1968 , quan la família SANS elaborava els seus mostos , on tenien els seus cups , en una petita bodega familiar procedents de les seves pròpies vinyes del terme de Solivella. Va ser el 1985 quan va començar a elaborar el primer CAVA sota la marca SANSTRAVÉ , que porta el nom de les dues famílies unides ( SANS i TRAVÉ ). Vist l’èxit d’aquesta elaboració , es va decidir l’any 1991 ampliar la bodega per tal de poder embotellar diferents varietats de vins. |
![]() Cooperativa. Agrícola de Rocafort de Queralt |
|
La cultura del vi ha generat la seva
arquitectura i a Montblanc en tenim un exemple més. El celler de
Montblanc és un dels divuit que Cèsar Martinell va dissenyar entre
1917 i 1935. La construcció del celler data de l’any 1919 i és obra de
l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. L’edifici es va acabar
l’any 1922, tot i que en el 1945 es va construir a continuació de la
façana principal una nau igual a la projectada.
Àngel Guimerà batejà el Celler
Cooperatiu de l’Espluga de Francolí com "La Catedral del Vi", un
apel·latiu que escau sobre manera a un dels primers cellers
modernistes de Catalunya, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura.
En aquest temple es ret culte als vins, caves, olis i també vins
generosos, mistela, rancis i moscatells. El celler acull el Museu
del Vi, espai de visita obligada.
|
|
|
|
|