En Marcel i en Pep han decidit alliberar-se de la tensió de la gran ciutat i perdre’s pels PAISATGES DEL VI. Visiten la DO Conca de Barberà, la DO Montsant, la DOQ Priorat i també la DO Terra Alta. El Marcel és un bon entès del tema, un apassionat del món del vi. El Pep, més ignorant, es deixa portar. Els acompanyeu?
                                           www.paisatgesdelvi.com
 

Podeu consultar la llista de vins catalans puntuats amb més de 90 punts segons la revista The Wine Advocate.

Llegiu l’article sencer de RuralCat
 

Es pot vendre territori en un plat i es pot preservar el paisatge des de la copa ...

Llegiu l’article sencer

de passeig per ...

Vegeu aquestes taules

El passat dissabte dia 1 de Novembre, varem participar a la presentació de la Guia de Vins de Catalunya que es celebrà a Gandesa en la XXI Festa del Vi. L’acte també incloïa la degustació i tast a cegues de vins i caves de les onze D.O. de Catalunya.
La Guia dels Vins Catalans té com a objectiu orientar el consumidor final amb una informació completa, pràctica i rigorosa, obtinguda mitjançant la opinió d’un grup de persones que tasten a cegues els vins, obtenint un resultat imparcial i estrictament qualitatiu. Un cop tenen la valoració qualitativa destapen l' ampolla i valoren a més altres paràmetres també importants pel consumidor final, com són el disseny i la informació que inclou, l' etiqueta, la qualitat del tap i la presentació de l’ampolla, la relació qualitat-preu i les possibilitats de maridatge. De tots aquests conceptes en surt la puntuació final del vi matisada que apareix a la guia.
D’aquesta Guia que per primera vegada tenim a les mans, nosaltres hem fet una selecció dels caves que tenen millor puntuació i que no superen el 6 € i una selecció dels dos millors vins de cada D.O. de Catalunya.              

Menjar, beure i el ritual que l’envolta: la bona companyia, la taula ben parada, i la digestió assenyada, han estat sovint objecte d’una reflexió i és també, un crit de revolta contra el concepte industrial de la manduca ràpida i de la digestió instantània propi del nostre temps.   La comunitat “slow”, cada cop més organitzada i pròspera, reivindica una ètica en el menjar –i en el viure– que en l’essencial correspon a una estètica del gaudi. Mentre el món de la tècnica industrialitza el sabor, ells proposen recuperar les tradicions gastronòmiques, descobrir el gust de cada producte de la terra i, sobretot, apropiar per als humans la funció socialitzadora de la bona taula.        
Filosofia i Pensament de Ramón Alcoberro
Slow Food

"Primun familiae Vini" o sigui, les primeres famílies del vi, una associació internacional limitada a un màxim de 12 families relacionades amb el vi, creada el 1993, l’afiliació és per invitació i totes les decisions s’han d’aprovar unànimement.
Cada família té propietats de vinyes, és entre els productors de vi més prestigiosos de la seva regió, i produeix vins que gaudeixen d’una reputació internacional. Cada any, a canvi, un membre de l’associació es fa càrrec de la Presidència. Seguint Etienne Hugel, el President de 2006/2007 és Egon Müller.
Si voleu saber més coses, visiteu el seu web :  http://www.pfv.org/

Hem preparat una taula dels vins que recomana el programa "En clau de vi" de TV3 canal 33 on diuen que "Val més del que costa" . Nosaltres hem completat la taula detallant la puntuació que dona la Guia Peñin per a aquest vins i la seva relació qualitat/preu.

zones vinícoles

etiqueta descriptiva
 

GALERIA d’etiquetes

La vinya alemanya neix a les riberes dels rius Mosel i Rhin (vegeu mapa), on les legions romanes van conrear els ceps fa aproximadament 2000 anys. Les conques d’aquests rius i els seus afluents conformen la zona de producció vinícola d'Alemanya, que, malgrat ocupar latituds molt septentrionals, es caracteritza per l’exquisidesa dels seus vins blancs, que són lleugers i equilibrats, afruitats i de baixa graduació alcohòlica. Les varietats més conegudes son:  Riesling, Sylvaner, Müller-Thurgau, Traminier i Rülander.
Els vins alemanys es classifiquen en dos grups: Tafelwien (vins de taula) i Qualitätswien (vins qualificats).
Els Tafelwien formen la categoria de qualitat inferior, i són els que es consumeixen en forma local i no s’exporten.
Els Qualitätswien, se subdivideixen en: Qualitätswien bestimmter Anbaugebiete (QbA), vins qualificats procedents d’una zona definida, i Qualitätswien mit Prädikat (QmP), vins qualificats amb distinció. Aquests vins estan intervinguts durant tot el procés d’elaboració, des de la selecció del raïm fins a l’anàlisi prèvia a l’expedició. Es certifica la realització d’aquest control amb un número oficial, el Prüfungsnummer, que acompanya sempre al vi figurant a les etiquetes de les seves ampolles.
Els Prädikat o distincions són:
Kabinett. Vi de qualitat superior, equival a reserva especial.
Spätlese. Vi de raïms que es van veremar tardanament.
Auslese. Vi de raïms seleccionats, en el qual es rebutgen les deteriorades o poc madures.
Beerenauslese. Vi dolç de raïms escollits, molt madurs atacats per la podridura noble.
Trokenbeerenauslese. Vi dolç de raïms passats de maduració i a punt d’assecar-se, acuradament seleccionats i premsats.
Eiswien. Vi fet amb raïms congelats en el moment de la seva verema i premsat. Aquest Prädikat només es pot usar barrejat amb un altre.
Les regions amb vins de millor qualitat son Mosel-Saar-Ruwer i Rheingau. Els productors de més fama son: Kümstler, Robert Weil, Georg Breuer, Fritz Haag, J.J.Prüm, Dr. Loosen, Hermann Dönnhoff (per a alguns el millor), Dr. Büklin-Wolf.
Actualment Alemanya és el 7è productor mundial de vi en uns 9,1 milions de Hl any i el 4art consumidor de vi, això fa que es vegi obligat a importar molt de vi, sobretot de França, Italia i Espanya. El consum de vi ja pràcticament ha igualat al consum de cervesa.
                                                                

Llegiu l’article de :
 Oriol Margalef a l'AVUI del 21- 4 - 2006
vi + paisatge = futur

Alguns països del Nou Mon, per a obtenir vins amb característiques semblants a un criança, enlloc d’utilitzar botes de roure, posen encenalls d’aquesta fusta en el vi, perquè agafi l’aroma i el sabor propis del roure. Això fa que els preus d’aquest vi siguin molt més competitius, però la qualitat no és la mateixa, encara que no tothom ho pot detectar.   
Vegeu un article sobre aquest tema a Verema.com

El vi i el suro, ho son des del segle V. Les àmfores gregues s’han trobat tapades amb discos de suro, ara el binomi, ampolla de vi + tap de suro, és molt més modern.

Llegiu d’interessant article d'Enjòlit del març 2005

La única denominació d’origen qualificada (DOQ) a Catalunya, és la del Priorat creada el 1954.  Això te una gran importància a nivell comercial, perquè en els mercat internacionals el fet de vendre el vi amb aquesta etiqueta li dona un prestigi superior. El tret distintiu d’una DOQ és que tota la producció vinícola que s’obté s’ha d’embotellar de forma obligatòria al lloc d’origen